viernes, 22 de noviembre de 2013

E-learnig o educació a distància


Els orígens provenen dels cursos per correspondència. Es treballava a partir de vídeos (VHS) i materials impresos en paper. Avui dia aquesta educació a distància sempre està relacionada amb internet. El mitjà més important és una plataforma virtual que es podria semblar al nostre Moodle.


Això ha evolucionat molt i podem trobar diferents modalitats.

L'E-learning és una modalitat d'E-A que consisteix en el disseny, la posada en pràctica, i l'evaluació d'un curs a través de xarxes d'ordinadors. Normalment els usuaris d'aquest servei estan dispersos georraficament, la comunicació entre alumnes i professors és diferida, a través de correu electronic o similars.

S'utilitza un aula o plataforma virtual com parlàvem abans, com Moodle.

Aquest tipus de cursos no existeix l'assistència regular a classe, no es comparteix temps i espai a classe. Tota l'activitat d'aprenentatge i d'ensenyament es realitza per part de l'estudiant. Per això l'E-learning es considerat més centrada en l'alumnat, en que aquest sigui més actiu, no es tant tradicional.

No sempre que plantejem aprenentatges estan centrades en l'alumne, 
Aquesta modalitat es considera innovadora, ja que permet l'aprenentatge flexible, col·laboratiu i autònom.




Hi han modalitats d'E-learning tancades, que no ofereixen flexibilitat, i que utilitzen plataformes amb molt poques oportinitats de crear un aprenentatge col·laboratiu a través de la participació de tothom.
Si que presenta oportunitats de flexibilitat, actiu i col·laboració pero tot depén de la proposta pedagògica i de com l'enfoquem.

Per desenvolupar una proposta d'E-learning necessitem un espai a la xarxa on es pugui desenvolupar una proposta de formació. 



Cal tenir en compte dos elements fonamentals:

  • Tecnologic: Es tracta d'un aula o espai virtual on es pot desenvolupar la proposta formativa. (plataforma per planificar el curs, organitzar les activitats d'aprenentatge...)

  • Pedagogic: Trobem informació sobre el curs i les activitats i la comunicació. (Podem trobar-la amb el docent i la resta de participants, i com a element tutorial d'avaluació). 


Els docents de vegades no tenen les competències per portar a terme aquestes modalitats d'aprenentatge o pel fet que no hi poden dedicar temps suficient a la tasca que suposa oferir un ensenyament més personalitzat.

Manuel Area planteja la següent taula de principis:


Si tenim en compte les condicions que es reuneixen a la taula anterior aconseguirem allunyar-nos d'una pedagogia més tradicional i apropar-nos a una pedagogia més activa.




Web 2.0 II






Pel que fa a l'ús que es fa de internet, veiem que els usos interactius son els menys extesos.

Colaboració i/o inteligència col·lectiva?


  • Col·laboració
    -Qué implica col·laborar
    -Qué és una comunitat virtual
  • Intel·ligència col·lectiva- Com es construeix el coneixement- Coneixement expert vs Intel·ligència col·lectiva
    - Sabiesa de les multituds (Surowiecki, 2004)

Estudis realitzats

  • Com son les interaccions (entre quines figures es dona)
  • Quan es comuniquen?
Dimensions d'anàlisis

Hem de veure si hi han interaccions

Alguns autors diferèncien diferents dimensions



  • Dimensió participativa: número de missatge/declaracions transmeses per una persona o grup
  • Dimensió social: declaració no relacionada amb el contingut del curs
  • Dimensió interactiva: Cadena de missatges interconnectats
  • Dimensió cognitiva: declaració que es refereix a coneixements i habilitats relacionades amb el procés de la A
  • Dimensió meta-cognitiva: Declaració relacionada amb el coneixement i les habilitats que mostren autocontrol, consciència i auto-regulació de l'aprenentatge
Quan fem un comentari a un blog, és important que aquest tingui relació amb el contingut de les entrades. Ja que si comentem sense fonament es dóna una interacció però aquesta no es significativa. 

  • Per exèmple en AQUESTA ENTRADA del meu blog, el comentàri de Joel fa èmfasi en el contingut de l'entrada i a més complementa la meva reflexió amb la seva pròpia. Per tant la interacció que es dóna pot pertànyer a la dimensió cognitiva. 




miércoles, 20 de noviembre de 2013

Pere Marquès: Usos educatius de les tablets

Divendres passat vam poder gaudir de la conferència de Pere Marquès, qui ens va parlar sobre els diferents usos de les tauletes digitals en diferents contextos.










Ens va donar 3 raons per utilitzar les TIC en educació: 

1. La competència digital informacional de l'alumnat: Necessària per adaptar-se als temps que corren degut a un context sempre canviant. Mitjançant les TIC els alumnes adquireixen aquestes competències i això els hi ajuda a cercar info amb inteligència, a navegar per internet i esser conscients que internet es un mon paral·lel on també hi han unes lleis. Utilitzar les TIC és semblant a montar en bicicleta, només es pot ser hàbil amb aquesta competència treballant moltes hores amb les màquines, i per aquesta causa és necessàri disposar d'elles a les aules. (Pere Marquès és partidari de una nova assignatura: ciències del civerespai, o mínimament d' un mòdul que integri continguts com aquests.)  Els alumnes necessiten un acompanyant que els hi ensenyi els perills. La única manera que els alumnes es facin experts amb aquestes tecnologies és practicant per fer-ne un bon ús, ja que de per si ells només saben fer 3 coses amb internet: baixar música, utilitzar xats i jugar.

2. L'actualització curricular integrant les TIC en les assignatures: S'han introduït les noves tecnologies als currículums educatius i a la planificació de les assignatures.

3. En general els educadors fem les coses malament, ho hem de reconèixer i veure com ho podem fer millor. Tenim l'obligació d'anar més enllà del que sabem,  és a dir, de fer un aprenentatge continu. La tecnologia porta poc temps a l'aula, però amb aquesta podem trobar noves metodologies que millorin la situació actual. Hem de tenir coneixement i intel·ligencia per identificar quan és necessària la tecnologia i quan no. Això no vol dir que s'hagi de fer servir sempre, però és un recurs valuós.

El món educatiu ha canviat molt, estem davant d'una nova cultura en la qual apareixen nous objectius i hàbits d'aprenentatge continu. Trobem el sorgiment de noves eines. Hem de canviar la manera de treballar a l'aula, però com a conseqüència les metodologies d'avaluació també han de canviar, han d'adaptar-se a les noves situacions que es donen a les aules.


Pere Marquès introdueix el concepte de "I-person" sempre amb mòbil a sobre, ho fan servir en tot moment i per a tot. Tenim oportunitat d'accedir a la informació que duguem a l'aparell, a la informació arreu del món gràcies a internet i a la informació d'amics o companys a través de xarxes socials.

INVESTIGACIÓ:

S'investiga a nivells de infantil, primaria, ESO, secundària, Formació professional i batxillerat.

Hi ha centres que utilitzen tauletes i existeixen diferents maneres d'aplicar el seu ús:

  1. Aula de les tauletes digitals (El pitjor model): tauletes en un aula específica on es trasllada als alumnes a a fer activitats amb elles.
  2. Algunes tauletes fixes, de suport a la classe: En les classes hi han unes poques tauletes o s'utilitzen per diversos treballs individuals i grupals.
  3. Carros de tauletes digitals: El centre te carros amb tauletes que els professors traslladen a la seva aula quan ho requereixen
  4. Tauleta digital personal per cada alumne: amb dues possibilitats (tauletes del centre o tauletes de l'alumne)

L'objectiu de la sessió va ser reflexionar sobre les tres qüestions següents:

1. Per què considerem que és imprescindible integrar les TIC a l'educació? 3 principals raons.

Com ha comentat al principi Pere Marquès, existeixen moltes raons per integrar les TIC a l'educació. 

Primerament resulta fonamental per adaptar-se al context, ja que els temps estan canviant contínuament i ens hem d'adaptar a ells. No podem ensenyar en l'actualitat amb metodologies dels anys 80 o anteriors, ja que no oferiria els resultats esperats. 

Com a segona raò destacaria el fet que necessitem poder oferir el millor als alumnes, i el millor es oferir metodologies innovadores i actuals que els hi motivin i els hi facin desitjar continuar aprenent.

Com a última raò cal destacar la importància de no només considerar les TIC com a metodologia d'ensenyament d'assignatures bàsiques, sinó com a nova assignatura per tal que els alumnes desenvolupin la competència digital al mateix nivell que han de desenvolupar la competència matemàtica.

2. Al vostre parer quins avantatges i quins inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules?

Com a avantatge destacaria el fet que ofereix una metodologia de treball més interactiva i motivadora pels alumnes. 
Però com a desavantatge destacaria el fet que no tothom està en un nivell econòmic com per que la seva prioritat sigui l'adquisició d'una tauleta digital. S'ha de ser realista i esser conscient que la situació econòmica actual al nostre territori pot tenir com a prioritat les beques de menjador, i no tant invertir en tauletes digitals. A més aquest fet crea desigualtats entre alumnes de classes més benestants que d'altres que pertanyen a classes més baixes.  Per tant pot ser resulta poc realista dir que es una metodologia de treball aplicable a qualsevol context. 
A banda del tema econòmic, destaquem l'inconvenient que presenta la utilització de tauletes com a metodologia única de treball, ja que pot causar distraccions en els alumnes i fer que no esdevingui una millora, sinó més bé un gran problema. Pot ser el fet que la tauleta ofereixi tantes oportunitats es relaciona més amb la diversió i el temps lúdic dels alumnes i això pot fer que perdin concentració. 

3. Al vostre parer quin impacte hi han en l'aprenentatge dels alumes quan utilitzen les tablets? Aconseguirem un major impacte educatiu? Milloraran el seu rendiment acadèmic?

Poden aconseguir un millor rendiment acadèmic sempre que s'utilitzi com a metodologia complementària a les tradicionals amb llibre en paper, llibretes i apunts en paper. No ha de recaure tot el pes de l'ensenyament en les tauletes pel fet que resulta fonamental l'estudi mitjançant esquemes i resums manuals i tradicionals per integrar bé els aprenentatges. Per aquesta causa considero que les tauletes poden suposar una millora del rendiment en els alumnes per trencar rutines i no dedicar la totalitat de la classe a metodologies més tradicionals, així motivaríem més als alumnes i aconseguiríem que adquiríssin motivació per continuar aprenent. 
Si es dedica la totalitat de la classe a l'ensenyament amb eines TIC es corre el risc que els alumnes, sobretot en algunes etapes educatives com l'ESO, es distreguin amb altres eines més lúdiques que ofereixen aquestes tauletes i d'altres mitjans.


Web 2.0

Parlem d'internet: és una xarxa de informació (xarxa d'ordinadors mundial). Mitjançant la web podem accedir als ordinadors i veiem dades.

A partir dels correus electrònics, que van sorgir molt abans de 1994, es va establir la possibilitat de comunicar-se amb altres països mitjançant un sistema operatiu de codis.

Al 1994, va sorgir la web, però aquesta no era com la web de la qual podem disposar avui dia. Va sorgir a estats units a partir del dessig de crear xarxes d'informació entre diferents universitats. Al 1980-1990 teniem una interfaç diferent i més bàsica i difícil d'utilitzar, però poc a poc es va començar a millorar la situació.

La Web 2.0 sorgeix al 2000, com una millora a la estàtica web de la que disposàvem abans, que només era d'utilitat per consultar el correu electrònic i cercar informació.
Abans del sorgiment de la web 2.0 es necessitava un coneixement molt elevat per poder publicar continguts a internet, però a partir de l'any 2000 tots els serveis comencen a tenir lloc a una web gràcies a les facilitats que la web 2.0 ofereix.



Web 1.0

1ª fase:
  • Web informativa
    - Noticies
    - Informació
2ª fase:
  • Aparició de serveis interactius:
    - Foros
    - Serveis de missatgeria
    - E-banking
WEB 2.0

Es converteix en una plataforma de:
  • Distribució de serveis
  • Construcció d'informació
  • Separació entre contingut i presentació
  • Col·laboració
  • Sindicació

Ara cadascun de nosaltres disposem d'un ordinador a casa, amb un software. Ja no necessitem programes instalats al ordinador, sinó que podem treballar directament a la xarxa com per exèmple mitjançant l'eina SYMBALOO.
A més ara és més fàcil comunicar-nos amb els altres, en el nostre cas amb els blogs, tothom pot accedir al blog de tothom i podem beneficiar-nos de l'anàlisi de tothom. 

PRINCIPIS
  • La web com plataforma
  • Aprofitament de la inteligència col·lectiva
  • La gestió de base de dades com competència bàsica
  • El fin de les actualitzacions de software
  • Model de programaciólleugera. busqueda simplicitat
  • Software no limitat a un sol dispositiu
APLICACIONS WEB 2.0

  • Xarxes socials: Facebook
  • Publicació de continguts: Blogger, YouTube
  • Gestió de informació: Delicious
  • Eines d'escriptori
USOS EDUCATIUS
  • Treball cooperatiu
  • Publicació de continguts
  • Obtenció i edició de informació recent amb possibilitat de compartir


Com a resum final parlarem sobre la interacció produïda al meu propi blog.

Per part meva mica en mica vaig publicant nova informació, analitzada i amb un punt de reflexió. Vaig visitant els blogs dels companys i els hi comento amb el meu punt de vista sobre les seves reflexions.

D'altra banda rebo comentaris de companys i també de la professora. Els comentaris dels companys sempre son positius i destaquen punts que els hi han agradat sobre les meves pròpies reflexions. Els comentaris de la professora acostumen a destacar punts que es poden millorar i ella aporta una idea per complementar allò que ha quedat coix. 

Educació en mitjans

Podem dir que l'educació ha canviat, aprenem a través de mitjans, en mitjans invisibles que poden ser-hi a qualsevol lloc. A través de telèfons mòbils, dispositius de vídeo, prensa, música... i d'altres mitjans relativament nous.

Trobem que l'educació pretén formar a la ciutadania, pensa en la audiència i les seves necesitats. Però tot i això trobem que les autoritats legisladores no considera aquest fet una prioritat en la societat. 





Sorgeix el dubte de... Com podem conceptualitzar els mitjans? Ho podem fer des del punt de vista del lloc que ocupen en la societat.


Els mitjans transmeten conexiements i valors i els consumim, nosaltres fem molt d'ús dels mitjans. Trobem diferents maneres de consumir mitjans de comunicació, podem trobar un consum responsable o un consum que no ho sigui.


Des de la sociologia es considera als mitjans de comunicació massiva com...?



1. Industria creixent i cambiant que dóna treball, produeix bens i serveis i  alimenta industries afins, també formen una institució en sí mateixes.
2. Recurs molt poderòs: mitjà de control, manipulació i innovació de la societat
3. Terreny en el que es discuteixen asunts de vida pública
4. Fonts dominants de definicions i imatges de la realitat social per els individus, els grups, les societats, expresen valors i judicis normatius i els entreteniments. 



La informació es construeix a través dels mitjans de comunicació, per això trobem que alguns mitjans de comunicació manipulen la informació de la realitat. Resulta fonamental disposar de criteri per escollir i decidir quina informació creure, i quina evitar.


Conceptes d'ús en l'educació:
  • L'enfocament gramaticalista o d'ensenyament del llenguatge audiovisual
  • L'enfocament centrat en la tecnologia o les dimensions técnico materials dels mitjans
  • L'enfocament socio-ideològic de l'anàlisi dels continguts i missatges dels mitjans.
Si no avançem cap al tercer enfocament, ens quedem curts en l'anàlisi. Tot i que son diferents enfocaments, s'han de fer servir en combinació amb el primer.
El segon enfocament està centrat en l'ús de determinats programes per editar imatge i construir videos, editor de video...etc. Si l'ensenyament del programa no serveix per construir la nostra propia visió de la realitat, no arribem a assolir l'objectiu final.
Els tres enfocaments s'han d'unir per desenvoluopar un concepte que es diu autonomia crítica.

(Masterman 1992: autonomia crítica)

"La labor realmente importante y difícil del profesor consiste en desarrollar suficientemente en los alumnos la confianza en si mismos y la madurez crítica para que sean capaces de aplicar juicios críticos a los documentos de los textos que se encuentren en el futuro. La prueba dura de cualquier programa de educación de medios es comprobar en que medida los alumnos son críticos en la comprensión de los medios cuando el profesor no está delante. El objetivo primordial, no es simplemente el conocimiento y comprensión críticos, es la autonomía crítica."

Posibles usos d'autonomia critica:


  • Producció d'un anunci per evitar estereotips nens i nenes (joguines estereotipades)


  • Les séries que estan de moda entre adolescents poden ser un bon mitjà per treballar aspectes reals.


  • El cinema i la televisió creen estereotips, i per això hem de pensar sobre com podem separar o trencar aquests estereotips.


  • La rádio permet crear les nostres versions de la realitat, més facilment que en audiovisual, pel fet que nosaltres escoltem i ens hem d'imaginar el que ens expliquen, la narració ha de ser més curosa si volem que entenguin explícitament el que volem dir. 

La web audiovisual
  • La web sempre va ser audiovisual tot i que en potència
  • Els avenços técnics han incrementat la presencia audiovisual en la web
  • La possibilitat de publicar vídeo ha estat crucial (reducció de costos)
Com a possibles raons trobem les següents:

- Espai gratuit de distribució de video
- Sequencies accessibles des de internet
- Fácil registre i iedició
- Es pot editar inclús amb programes gratuits


Balanç i possibilitats

  • Aprendre a expressar-nos amb imatges (coneixements tecnics, expresius, estrategies d'aprenentatge)
  • Aprendre a donar significat a la creixent quantitat de missatges audiovisuals
  • Crear versions alternatives a aquests missatges al servei d'un anàlisi ideològic, crear nostra propia versió
  • Treballar amb els continguts de la televisió
  • Crear produccions audiovisuals que ens ajuden a comprendre millor
  • Utilitzar bagatge audiovisual ja produït: interacció i integració significativa
  • Esdevenir produccions de versions de la realitat

Per tal de reflectir aquests elements s'ha procedit a plantejar una activitat amb Esperanza Moreno Ruíz.

Nosaltres proposem la relització d'un anunci sobre la ciutat dels estudiants. Aquest anunci haurà d'estar realitzat des del punt de vista dels alumnes per tal de construïr la seva visió de la realitat.
Aquest vídeo ho realitzaran joves d'un IES, i utilitzaran un editor de vídeo per tal de poder afegir altres recursos com l'auditiu i les imatges i així fer més completa la seva manera de veure la ciutat en qüestió.

Per realitzar aquesta activitat els alumnes hauran d'analitzar si hi ha algun treball previ similar per tal de poder aprofitar-ho i integrar-ho al seu treball, i posteriorment editar les gravacions realitzades mitjançant afegir-hi la seva veu, música, imatges i elements per tal de fer seva la realitat que es vol mostrar amb l'anunci.



Analitzant...Moodle: La competencia digital del professorat. ¿En que consisteix? Propostes pel seu desenvolupament

Vam dedicar una de les sessions de TAC a l'anàlisi de l'eina Moodle des de la perspectiva docent.



A nosaltres ens va tocar el tema: experiències i/o projectes educatius innovadors que integrin les TIC en la seva proposta.

Nosaltres vam treballar l'article al qual podem accedir fent clic a la imatge següent, i vam crear una eina a través de la qual els alumnes poguéssin comentar que els havía semblat i respondre a unes qüestions.



Hem pogut veure que l'eina Moodle ens permet treballar diferents temàtiques mitjançant compartir documents, vídeos, artícles o imatges i que permet fer que els alumnes interactuïn i siguin protagonistes del seu aprenentatge mitjançant les oportunitats que ofereix l'eina. 

Algunes d'aquestes eines que ofereixen oportunitats d'interacció poden ser foros, xats, comentaris...
Aquestes eines permeten als alumnes poder aprendre de forma activa, i a la mateixa vegada rebre un feed-back del docent, ja que ell també pot participar en aquests espais. L'aprenentatge col·laboratiu es fa possible gràcies al fet que a eines com el xat o els foros, tots poden veure les aportacions dels altres i gaudir d'un aprenentatge de més qualitat i més complet.

Alguns inconvenients que vam trobar poden ser els següents:

Primerament el fet que veiem que es tracta d'una eina molt dirigida a l'educació superior, pel fet que es presenta de manera molt formal i el seu ús implica una certa dificultat que no es podria assumir en nivells inferiors sense una formació prèvia.
D'altra banda, coïncidim amb els companys que el seu ús com a única eina de treball pot resultar limitador, ja que també destaquem la importància del treball "face-to-face", i per tant considerem Moodle com una eina complementària al treball de classe.


jueves, 7 de noviembre de 2013

Una experiència amb M-learning (Josep Maria Silva)


Vam poder gaudir de la conferència de Josep Mª Silva, que ens va parlar sobre l'M -learning i ens va fer reflexionar sobre els seus usos.


Ens va explicar que hi ha hagut un canvi en els hàbits i els costums degut a les innovacions tecnològiques. Gairebè ens oblidem d'allò tan bàsic com portar un bolígraf pel fet que amb el móvil ja no arriba a ser tant necessàri.


Ens va parlar sobre el terme de la realitat augmentada, que ell defineix més com a realitat enriquida. Observem el món amb informació adicional com les fotografies que incoluen audio. Així arribem a enriquir la informació.

Gràcies a un element com els codis QR sen's facilita l'accés a la informació. Aquests son l'evolucio dels codis de barres tradicionals a un format bidimensional decodificable. Des dun simple dispositiu mòbil o pc amb càmera de fotos i el software o aplicacio adequada podem accedir a informació de noves formes.

Al 1994 arriben al món industrial, al mon educatiu van arribar més tard. Va sorgir a la casa Toyota, quan va fer un encàrrec per vestar connectat i accedir a la informació de manera més fàcil.  

Trobem diferents tipus de codis:

  • Maxicodi: 138 caràcters
  • Datamatrix: 3.116 caràcters
  • PDF417: (molt habituals) 2610 caràcters
  • Codis QR: 7089 caràcters


Als QR podem incloure textos, Vcard, mcard, Vcal, sms, trucada telefònica...

Les zones del codi QR son les següents:

1. Posició
2. Versió del codi
3. Alineació
4. Format
5. Sincronització

Podem emmagatzemar URL: pagina web, audio, video, imatge i d'altres tipologies de recursos. El codi no canviarà mentre no modifiquem la pàgina web, i per accedir a la informació necessitarem disposar de connexió a internet.  Si disposem de connexió a internet, podem llegir els codis a través de diferents aplicacions com: Iningma Reader.


Podem generar propis codis QR mitjançant pàgines web com la següent: http://www.codigos-qr.com/generador-de-codigos-qr/

Amb aquesta podem transformar la nostra targeta de visita en un codi QR. Això presenta el benefici que al llegir-ho amb un mitjà com un smartphone, els altres podran disposar més facilment de les nostres dades i a la inversa.

A continuació trobem la meva targeta de visita transformada en un codi QR:
Códigos QR / Qr Codes

Podem trobar els codis QR en ampolles de vi, publicitat, targes de visita, rétols, i en albums de fotos Hoffmann (que permeten transformar vídeos en aquests codis). Per tant veiem com els codis QR presenten moltes possibilitats i que son utilitzables en gran varietat de situacions per obtenir informació.


Josep Mª Silva ens va parlar d'un projecte amb QR que es va fer a Rubí: QR codificació dels carrers de Rubí.

Va ser molt interessant escoltar que el programa es va realitzar en col·laboració entre l'ajuntament de Rubí i de castellbisbal, i en aquest van participar alumnes de p3, segon, tercer, quart i sisé.

Els alumnes van escollir carrers del seu voltant i van cercar el que hi havia en ells per tal de cercar informació rellevant d'això i col·locar un codi QR que oferís aquesta informació als ciutadans quan pasejessin pel carrer. 

Es va oferir formació per pares que es volien implicar, la qual cosa es fonamental pel fet que aquest va ser un projecte que va sorgir a una classe, que va implicar a tota l'escola i progressivament a altres escoles, seguidament el projecte va esdevenir un projecte de ciutat que va implicar l'escola d'arts de Rubí, on també podíen participar els pares. Per tant veiem com una bona idea fa que tothom participi i es crei una oportunitat d'aprenentatge que impliqui les noves tecnologies de l'aprenentatge i la comunicació.


Blog de Josep Mª Silva: pfarqrscp.blogspot.com