Mostrando entradas con la etiqueta interacció. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta interacció. Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de enero de 2014

La pedagogia de la interactivitat

Després d'haver llegit el text de Roberto Aparici i Marco Silva, en podem extreure les següents idees:




Trobem que avui dia encara i haver incorporat les tecnologies a l'educació, l'ús que se'n fa d'aquest es transmisiu, i per tant no dóna lloc a la interacció, un típus d'aprenentatge que resultaria més efectiu, degut al fet que l'alumne se'n fa partícip del seu propi aprenentatge.

Només a partir de finals del segle XX i principis del segle XXI, segons Trapscott (2010), es van començar a incorporar metodologies que incorporen en la col·laboració entre alumne i professor, allunyant-se d'allò transmissiu. 

D'altra banda, al text també es comenta que no és suficient només una persona per tal de canviar la metodologia transmissiva a interactiva, ja que una sola persona no posseeix tots els coneixements i l'experiència necessaris per tal de realitzar aquesta innovació. Per aquesta causa resulta fonamental realitzar un treball col·laboratiu entre diferents agents, així tots aportaran diferents coneixements i experiències i arribaran a assolir un resultat més efectiu i de més qualitat. De manera que només amb la col·laboració de diferents agents s'arribarà a assolir aquesta innovació metodològica que es pretén aconseguir.

El feedback, és a dir, la retroalimentació entre professors i alumnes (emisor i receptor), és fonamental. La comunicació entre els professors i els alumnes és vital per tal que aquests últims coneguin els seus avenços en l'assignatura, i així continuar avançant en el seu procés d'aprenentatge tenint la oportunitat de sol·lucionar aquelles problemàtiques i dubtes que puguin sorgir. D'altra banda, també ha sorgit el concepte de feed-feed, més actual, que es refereix a l'acte comunicatiu que es dóna entre tots els interactuants. Es dóna un procés de construcció de la informació que va més enllà d'una comunicació entre emisor-receptor, tots tenen el mateix estatus i rang. Ara tots els participants son emisors potencials, de manera que tots poden ser partícips del seu procés d'aprenentatge.

Si considerem la web com un nou entorn comunicatiu, veiem que aquesta ofereix noves oportunitats de comunicació. Permet que les persones es comuniquin des de diferents posicions geogràfiques i que treballin de forma col·laborativa de manera tan síncrona com asíncrona. Mitjançant els ordinadors i una connexió a la web els participants poden interactuar amb altres persones i construïr informació de forma col·laborativa.  El missatge que abans era emés, s'ha convertit en un món obert a la xarxa que és modificable a través de totes les persones que hi participen en ell.

El concepte de interactivitat implica la intervenció de l'usuari, la transformació de l'espectador en actor, el diàleg individualitzat amb els serveis connectats i el fet de comunicar-se en temps real o no, amb d'altres usuaris. El concepte de interactivitat ha passat per diferents etapes, avançant en el seu assentament a la realitat.

En el que es refereix al paper del docent en la promoció de la interactivitat, cal remarcar que ell té gran part de la responsabilitat de que es doni aquesta, ja que ha de plantejar activitats i proporcionar recursos per tal que realment sigui possible aquesta interactivitat. 


Per últim, veiem com trobem diferències entre les metodologies de l'escola i la de la cultura participativa que es dóna fora d'aquesta. Veiem que mentres que l'escola continua amb unes metodologies transmissives, la cultura participativa promou la interactivitat i la construcció de l'aprenentatge de forma col·laborativa. 

Com a conclusió, cal dir que encara s'ha de investigar i lluitar per tal que aquesta interactivitat tan beneficiosa per l'aprenentatge de les persones arribi també a les escoles. Per això com a futurs professionals de l'educació cal que conscienciem als altres professionals i que treballem de forma conjunta per tal de promoure aquestes metodologies comunicatives més innovadores.


martes, 7 de enero de 2014

Experiència d'aprenentatge E-learning


En aquesta entrada parlarem sobre la universitat UOC, una universitat a distància. Des que va ser creada al 1995, tota la activitat academica es dóna en línia. Per tant, donada la nostra assignatura, resulta interessant que una professora vingui a explicar la seva experiència.

Va venir a fer-nos una conferència una professora de la UOC i ens va explicar com preparen un curs a distància i com treballen de manera interna per tal que aquest curs surti bé.

Ens va comentar que per fer-ho, portaben a terme la docència en línia des d'una perspectiva col·laborativa.


L'E-learning pot ser possible en funció de com ho conceptualitzes i de la situació. Per tant, per tal que el curs surti bé, ells han passat a un model molt centrat en l'alumnat.





També ens va comentar que si s'ha de platejar l'e-learning en una institució cal planificar-ho bé i sistematitzar tot alló que volen treballar en el curs.


Ells treballen amb EEES: aprenentatge per competències on el centre es l'activitat d'aprenentatge: reforça el model centrat en l'activitat. El centre de l'activitat d'aprenentatge és l'alumnat, per això és fonamental adaptar-se a les necessitats dels estudiants. L'assignatura s'adapta amb nous recursos i es modifica en funció del que ells necessiten. La qual cosa resulta molt beneficiosa per l'alumnat, i oferirà oportunitats d'aprenentatge de qualitat.


Ells tenen dues competències pròpies: 

1. Aprenentatge del treball en equip en xarxa
2. Ús dels mitjans tecnologics en entorn formatiu i professional (transferència)


La seva metodologia de treball és a partir d'un projecte digital en equip, a través de la utilització d'eines col·laboratives. De manera que tot i ser educació a distància també es treballen competències com la del treball en equip. L'avaluació és continuada, per tant és molt important el procés que es va seguint a cadascuna de les assignatures.

Pel que fa al docent, aquest ha de ser un element clau en el procés, encara i ser a distància. Es molt important el treball col·laboratiu (aportar solucions consensuades, feedback, cuidar actituds, gestió d'equip, interacció i participació). També resulta fonamental la relació amb altres organitzacions, que ajuda a arribar a un treball més ric i de qualitat.


Característiques dels docents a distància de la UOC

-  El docent porta millor a terme la seva tasca si participa en el procés de planificació.

-  Es dóna molta importància de la coordinació i la col·laboració entre docents, compartir idees.


-  S'encarrega del disseny de la guia d'aprenentatge

-  S'encarrega del disseny de l'aula i selecció d'eines i recursos.

-  Porta a terme el desenvolupament de l'accio docent en línia:

-  Gestiona i orienta el procés d'aprenentatge

-  Dinamitza i guia el procés d'aprenentatge

-  Motiva i anima les interaccions a la xarxa

- Avalua el procés d'aprenentatge i els resultats (intervenen docents, alumnes i membres del grup de treball) Existeix una COAVALUACIÓ

Com a conclusió, podem dir que avui dia, apostar per una educació a distància com la que ofereix la UOC, no et priva de cap benefici que aportin les universitats presencials. Probablement, fins i tot ofereixin més beneficis que universitats presencials, ja que has de desenvolupar la competència digital, ja que s'utilitza d'una forma molt més continuada que a les universitats presencials. Per tant, resultan una molt bona oportunitat per aquelles persones que no disposen de temps per al desplaçament, o simplement que decideixen apostar per aquesta via.

Multimèdia educatiu

Existeixen diferents programes multimedies que pretenen donar interacció. Els programes que presentem a continuació en son un bon exémple d'oportunitat d'interacció ja que permeten donar moviment a objectes per si mateixos estàtics.






A través del programa Scratch, hem pogut dotar de moviment a diferents objectes i controlar-los segons el nostre parer. D'altra banda també hem pogut crear histories dotant a les figures de text, i així donant sentit a tot una série d'accions.

Aquesta eina resulta una bona opció per utilitzar-la en entorns formatius, ja que el fet de poder controlar objectes i crear históries pot resultar motivador. D'aquesta manera, persones de diferents edats poden estar aprenent a desenvolupar-se amb les TIC a la mateixa vegada que aprén. Tot i així recomanaria la seva utilització a partir de cicle mitjà de primària, ja que es necessita certa maduresa per aprendre a utilitzar aquest programa. 

Seria beneficiós comptar amb el suport del formador durant la utilització de la eina, sobretot en nivells educatius de primària i primer cicle de secundària ja que en nivells superiors molt probablement els alumnes hi podrien treballar de forma més autònoma. 




Edu 365: ortografíat



Seguidament hem utilitzat l'eina de l'edu 365 "Ortografíate", mitjançant la qual, hem pogut practicar la ortografia de forma divertida, gràcies a aquest aplicatiu que combina diferents medis (audio, imatge, text) i que és interactiu, ja que requereix de la participació de l'usuari. Un element molt positiu d'aquest aplicatiu és el fet que dóna feedback inmediat sobre allò que has fet bé o malament, i per tant és una bona eina per tal que els alumnes treballin de forma autònoma. Sempre és més motivador realitzar exercicis quan es fan amb aplicatius com aquests, que amb el llibre en paper, així doncs des del meu punt de vista, aquesta eina multimèdia té valor formatiu molt alt.









Als anys 70 hi havia software educatiu pero els ordinadors no eren com ara. Quan sorgeix el hardware, els software educatiu es passa a dir multimedia educatiu (Qualsevol programa aplicat a l'educació).

Ara mateix no tenim multimedia educatiu en CD-ROM sino en línia, per tant podem dir que hi ha hagut un canvi. El que ha canviat poc son els tipus de programes que podem fer servir, el que ha canviat és que ara estan més en línia. 

La Web 2.0 no només les pot fer servir una persona, sino un conjunt ampli de persones, amb interacció entre persones.

Tipus de programes:

  • Exercitació (365)
  • Programes tutorials, tutorials experts
  • Bases de dades (informació estructurada d'una determinada manera)
  • Simuladors
  • Constructors o micromons (Scratch)
  • Programes eina
A partir de les bases de dades els programes comencen a ser més diversos, la interacció comença a ser més oberta. Podem demanar al programa que volem, adaptar-ho al que necessitem. Podem consultar segons el nostre interés i el nostre ús.

Els simuladors son programes que intenten representar o simular una situació perillosa.

Constructor de micromons, com l'Scratch. Construïm un objecte mitjançant unes regles i uns comands a partir.

Hem de tenir en compte que cadascun dels tipus de programes té conseqüències diferents en el comportament de l'individu. Per tant segons el que volem treballar o aconseguir, considerarem un tipus o altre de programa. Hi ha uns que es poden fer servir de forma més autònoma, com el d'exercitació, i n'hi ha d'altres que necessiten el suport del professor i l'atenció de l'alumne per desenvolupar-se bé amb l'eina.

Anàlisi: Interacció cognitiva

¿Cóm representa l'aprenentatge?
  • Reconeixement (ensenyament instructiu)
  • Recuerdo (ensenyament instructiu)
  • Comprensió (ensenyament per la comprensió)
  • Reconstrucció global (ensenyament perl descobriment)
  • Interpretació reconstructiva (ensenyament per la construcció) (Kemmis, 1987)
¿Cóm representa el coneixement?
  • Fets factuals
  • Representacions a construir
Altres criteris d'anàlisi
  • Caràcter multimedia
  • Què aporta la imatge a l'aprenentatge
  • Navegació
  • Funcionament técnic
  • Disseny

Aspectes positius tutorial i exercitació:
  • Facilitat d'us
  • Resposta immediata
  • Sustitució educador tasques rutinaries
  • Útils per aprenentatges que requereixen automatització de respostes
  • Respecte per diferències audiovisuals
  • Més útil amb alumnat amb necessitats especials
Aspectes negatius tutorial i exercitació:
  • Col·loca a l'alumnat en un lloc pasiu
  • Posa a l'ordinador com garantia de la veritat del coneixement
  • Sense interacció personalitzada
  • No facilita la interacció entre l'alumnat
  • No fomenta l'anàlisi de respostes errónies
Constructor:

"Conjunt d'elements que tenen un comportament propi i que permeten al subjecte establir relacions existents entre les seves experiències i els coneixements adquirits anteriorment" (Gros, 1987)
  • Promoure el pensament riguros, la expressió precisa i la exercitació en l'explicitació de supósits
  • Facilitar la comprensió de conceptes generals com variable, funció, transformació
  • Desenvolupar l'art de l'heurística
  • Augmentar l'autoconciència respecte dels procediments que utilitzem per resoldre problemes
  • Reconèixer


miércoles, 20 de noviembre de 2013

Web 2.0

Parlem d'internet: és una xarxa de informació (xarxa d'ordinadors mundial). Mitjançant la web podem accedir als ordinadors i veiem dades.

A partir dels correus electrònics, que van sorgir molt abans de 1994, es va establir la possibilitat de comunicar-se amb altres països mitjançant un sistema operatiu de codis.

Al 1994, va sorgir la web, però aquesta no era com la web de la qual podem disposar avui dia. Va sorgir a estats units a partir del dessig de crear xarxes d'informació entre diferents universitats. Al 1980-1990 teniem una interfaç diferent i més bàsica i difícil d'utilitzar, però poc a poc es va començar a millorar la situació.

La Web 2.0 sorgeix al 2000, com una millora a la estàtica web de la que disposàvem abans, que només era d'utilitat per consultar el correu electrònic i cercar informació.
Abans del sorgiment de la web 2.0 es necessitava un coneixement molt elevat per poder publicar continguts a internet, però a partir de l'any 2000 tots els serveis comencen a tenir lloc a una web gràcies a les facilitats que la web 2.0 ofereix.



Web 1.0

1ª fase:
  • Web informativa
    - Noticies
    - Informació
2ª fase:
  • Aparició de serveis interactius:
    - Foros
    - Serveis de missatgeria
    - E-banking
WEB 2.0

Es converteix en una plataforma de:
  • Distribució de serveis
  • Construcció d'informació
  • Separació entre contingut i presentació
  • Col·laboració
  • Sindicació

Ara cadascun de nosaltres disposem d'un ordinador a casa, amb un software. Ja no necessitem programes instalats al ordinador, sinó que podem treballar directament a la xarxa com per exèmple mitjançant l'eina SYMBALOO.
A més ara és més fàcil comunicar-nos amb els altres, en el nostre cas amb els blogs, tothom pot accedir al blog de tothom i podem beneficiar-nos de l'anàlisi de tothom. 

PRINCIPIS
  • La web com plataforma
  • Aprofitament de la inteligència col·lectiva
  • La gestió de base de dades com competència bàsica
  • El fin de les actualitzacions de software
  • Model de programaciólleugera. busqueda simplicitat
  • Software no limitat a un sol dispositiu
APLICACIONS WEB 2.0

  • Xarxes socials: Facebook
  • Publicació de continguts: Blogger, YouTube
  • Gestió de informació: Delicious
  • Eines d'escriptori
USOS EDUCATIUS
  • Treball cooperatiu
  • Publicació de continguts
  • Obtenció i edició de informació recent amb possibilitat de compartir


Com a resum final parlarem sobre la interacció produïda al meu propi blog.

Per part meva mica en mica vaig publicant nova informació, analitzada i amb un punt de reflexió. Vaig visitant els blogs dels companys i els hi comento amb el meu punt de vista sobre les seves reflexions.

D'altra banda rebo comentaris de companys i també de la professora. Els comentaris dels companys sempre son positius i destaquen punts que els hi han agradat sobre les meves pròpies reflexions. Els comentaris de la professora acostumen a destacar punts que es poden millorar i ella aporta una idea per complementar allò que ha quedat coix.