De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0.

Desprès d'haver llegit la lectura d'Area, M. y Pessoa, T. (2012) cal destacar les següents idees principals:

Hem passat d'estar en una societat estàtica (sólida) a una societat en canvi constant i amb nous fluxes d'informació (líquida), per tant les metodologies d'ensenyament tradicionals que s'han estat mantenint fins a les hores es troben obsoletes en l'actualitat. És necessàri que les metodologies canviin per tal d'adaptar-se a aquesta nova societat en la que ens trobem, i una bona manera seria fer-ne un bon ús de les TIC.

Amb aquesta societat canviant va sorgir la Web 2.0., un element que ha afectat a diferents aspectes de la nostra cultura i que, d'utilitzar-se bé en educació, aportaria molts beneficis als processos d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta web 2.0. no està lligada només a un element multimèdia i permet la construcció col·lectiva dels aprenentatges a través de la participació dels usuaris en entorns virtuals interactius.

Per tal que aquesta web 2.0. i les TIC s'aprofitin de la millor manera a les aules tant presencials com virtuals, serà necessàri que amb el seu ús els alumnes desenvolupin competències com les següents: la competència instrumental, que es la que permet dominar les tecnologies; competència cognitivo-intelectual, que permet adquirir coneixements i habilitats que permeten interpretar allò que veiem; competència sociocomunicacional, que permet crear textos de naturalesa diversa; competència axiològica, que permet prendre consciència de que les tecnologies no son alienes a les formes de pensament de la nostra societat i, per últim, la competència emocional, que es refereix a les emocions i sentiments que provoca participar en entorns virtuals.

Per tal que els alumnes desenvolupin aquestes competències serà fonamental comptar amb docents que també posseeixin aquestes competències i que tinguin motivació per fer als alumnes participar a través de metodologies i eines de creació pròpia. Hauran d'adaptar les eines a utilitzar a la situació en que es trobin i sempre ho hauran de planificar, sense deixar lloc a la improvització.  

Per tant, podem dir que en aquesta nova societat líquida, trobem noves oportunitats pels processos d'aprenentatge gràcies a les TIC, però aquestes per sí mateixes no suposaran un benefici si tant alumnes com professors no treballen conjuntament per arribar al bon ús de les TIC a través de la participació, la interactivitat i la construcció col·lectiva dels aprenentatges.