Mostrando entradas con la etiqueta xarxa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta xarxa. Mostrar todas las entradas

martes, 7 de enero de 2014

Experiència d'aprenentatge E-learning


En aquesta entrada parlarem sobre la universitat UOC, una universitat a distància. Des que va ser creada al 1995, tota la activitat academica es dóna en línia. Per tant, donada la nostra assignatura, resulta interessant que una professora vingui a explicar la seva experiència.

Va venir a fer-nos una conferència una professora de la UOC i ens va explicar com preparen un curs a distància i com treballen de manera interna per tal que aquest curs surti bé.

Ens va comentar que per fer-ho, portaben a terme la docència en línia des d'una perspectiva col·laborativa.


L'E-learning pot ser possible en funció de com ho conceptualitzes i de la situació. Per tant, per tal que el curs surti bé, ells han passat a un model molt centrat en l'alumnat.





També ens va comentar que si s'ha de platejar l'e-learning en una institució cal planificar-ho bé i sistematitzar tot alló que volen treballar en el curs.


Ells treballen amb EEES: aprenentatge per competències on el centre es l'activitat d'aprenentatge: reforça el model centrat en l'activitat. El centre de l'activitat d'aprenentatge és l'alumnat, per això és fonamental adaptar-se a les necessitats dels estudiants. L'assignatura s'adapta amb nous recursos i es modifica en funció del que ells necessiten. La qual cosa resulta molt beneficiosa per l'alumnat, i oferirà oportunitats d'aprenentatge de qualitat.


Ells tenen dues competències pròpies: 

1. Aprenentatge del treball en equip en xarxa
2. Ús dels mitjans tecnologics en entorn formatiu i professional (transferència)


La seva metodologia de treball és a partir d'un projecte digital en equip, a través de la utilització d'eines col·laboratives. De manera que tot i ser educació a distància també es treballen competències com la del treball en equip. L'avaluació és continuada, per tant és molt important el procés que es va seguint a cadascuna de les assignatures.

Pel que fa al docent, aquest ha de ser un element clau en el procés, encara i ser a distància. Es molt important el treball col·laboratiu (aportar solucions consensuades, feedback, cuidar actituds, gestió d'equip, interacció i participació). També resulta fonamental la relació amb altres organitzacions, que ajuda a arribar a un treball més ric i de qualitat.


Característiques dels docents a distància de la UOC

-  El docent porta millor a terme la seva tasca si participa en el procés de planificació.

-  Es dóna molta importància de la coordinació i la col·laboració entre docents, compartir idees.


-  S'encarrega del disseny de la guia d'aprenentatge

-  S'encarrega del disseny de l'aula i selecció d'eines i recursos.

-  Porta a terme el desenvolupament de l'accio docent en línia:

-  Gestiona i orienta el procés d'aprenentatge

-  Dinamitza i guia el procés d'aprenentatge

-  Motiva i anima les interaccions a la xarxa

- Avalua el procés d'aprenentatge i els resultats (intervenen docents, alumnes i membres del grup de treball) Existeix una COAVALUACIÓ

Com a conclusió, podem dir que avui dia, apostar per una educació a distància com la que ofereix la UOC, no et priva de cap benefici que aportin les universitats presencials. Probablement, fins i tot ofereixin més beneficis que universitats presencials, ja que has de desenvolupar la competència digital, ja que s'utilitza d'una forma molt més continuada que a les universitats presencials. Per tant, resultan una molt bona oportunitat per aquelles persones que no disposen de temps per al desplaçament, o simplement que decideixen apostar per aquesta via.

viernes, 22 de noviembre de 2013

E-learnig o educació a distància


Els orígens provenen dels cursos per correspondència. Es treballava a partir de vídeos (VHS) i materials impresos en paper. Avui dia aquesta educació a distància sempre està relacionada amb internet. El mitjà més important és una plataforma virtual que es podria semblar al nostre Moodle.


Això ha evolucionat molt i podem trobar diferents modalitats.

L'E-learning és una modalitat d'E-A que consisteix en el disseny, la posada en pràctica, i l'evaluació d'un curs a través de xarxes d'ordinadors. Normalment els usuaris d'aquest servei estan dispersos georraficament, la comunicació entre alumnes i professors és diferida, a través de correu electronic o similars.

S'utilitza un aula o plataforma virtual com parlàvem abans, com Moodle.

Aquest tipus de cursos no existeix l'assistència regular a classe, no es comparteix temps i espai a classe. Tota l'activitat d'aprenentatge i d'ensenyament es realitza per part de l'estudiant. Per això l'E-learning es considerat més centrada en l'alumnat, en que aquest sigui més actiu, no es tant tradicional.

No sempre que plantejem aprenentatges estan centrades en l'alumne, 
Aquesta modalitat es considera innovadora, ja que permet l'aprenentatge flexible, col·laboratiu i autònom.




Hi han modalitats d'E-learning tancades, que no ofereixen flexibilitat, i que utilitzen plataformes amb molt poques oportinitats de crear un aprenentatge col·laboratiu a través de la participació de tothom.
Si que presenta oportunitats de flexibilitat, actiu i col·laboració pero tot depén de la proposta pedagògica i de com l'enfoquem.

Per desenvolupar una proposta d'E-learning necessitem un espai a la xarxa on es pugui desenvolupar una proposta de formació. 



Cal tenir en compte dos elements fonamentals:

  • Tecnologic: Es tracta d'un aula o espai virtual on es pot desenvolupar la proposta formativa. (plataforma per planificar el curs, organitzar les activitats d'aprenentatge...)

  • Pedagogic: Trobem informació sobre el curs i les activitats i la comunicació. (Podem trobar-la amb el docent i la resta de participants, i com a element tutorial d'avaluació). 


Els docents de vegades no tenen les competències per portar a terme aquestes modalitats d'aprenentatge o pel fet que no hi poden dedicar temps suficient a la tasca que suposa oferir un ensenyament més personalitzat.

Manuel Area planteja la següent taula de principis:


Si tenim en compte les condicions que es reuneixen a la taula anterior aconseguirem allunyar-nos d'una pedagogia més tradicional i apropar-nos a una pedagogia més activa.




miércoles, 20 de noviembre de 2013

Web 2.0

Parlem d'internet: és una xarxa de informació (xarxa d'ordinadors mundial). Mitjançant la web podem accedir als ordinadors i veiem dades.

A partir dels correus electrònics, que van sorgir molt abans de 1994, es va establir la possibilitat de comunicar-se amb altres països mitjançant un sistema operatiu de codis.

Al 1994, va sorgir la web, però aquesta no era com la web de la qual podem disposar avui dia. Va sorgir a estats units a partir del dessig de crear xarxes d'informació entre diferents universitats. Al 1980-1990 teniem una interfaç diferent i més bàsica i difícil d'utilitzar, però poc a poc es va començar a millorar la situació.

La Web 2.0 sorgeix al 2000, com una millora a la estàtica web de la que disposàvem abans, que només era d'utilitat per consultar el correu electrònic i cercar informació.
Abans del sorgiment de la web 2.0 es necessitava un coneixement molt elevat per poder publicar continguts a internet, però a partir de l'any 2000 tots els serveis comencen a tenir lloc a una web gràcies a les facilitats que la web 2.0 ofereix.



Web 1.0

1ª fase:
  • Web informativa
    - Noticies
    - Informació
2ª fase:
  • Aparició de serveis interactius:
    - Foros
    - Serveis de missatgeria
    - E-banking
WEB 2.0

Es converteix en una plataforma de:
  • Distribució de serveis
  • Construcció d'informació
  • Separació entre contingut i presentació
  • Col·laboració
  • Sindicació

Ara cadascun de nosaltres disposem d'un ordinador a casa, amb un software. Ja no necessitem programes instalats al ordinador, sinó que podem treballar directament a la xarxa com per exèmple mitjançant l'eina SYMBALOO.
A més ara és més fàcil comunicar-nos amb els altres, en el nostre cas amb els blogs, tothom pot accedir al blog de tothom i podem beneficiar-nos de l'anàlisi de tothom. 

PRINCIPIS
  • La web com plataforma
  • Aprofitament de la inteligència col·lectiva
  • La gestió de base de dades com competència bàsica
  • El fin de les actualitzacions de software
  • Model de programaciólleugera. busqueda simplicitat
  • Software no limitat a un sol dispositiu
APLICACIONS WEB 2.0

  • Xarxes socials: Facebook
  • Publicació de continguts: Blogger, YouTube
  • Gestió de informació: Delicious
  • Eines d'escriptori
USOS EDUCATIUS
  • Treball cooperatiu
  • Publicació de continguts
  • Obtenció i edició de informació recent amb possibilitat de compartir


Com a resum final parlarem sobre la interacció produïda al meu propi blog.

Per part meva mica en mica vaig publicant nova informació, analitzada i amb un punt de reflexió. Vaig visitant els blogs dels companys i els hi comento amb el meu punt de vista sobre les seves reflexions.

D'altra banda rebo comentaris de companys i també de la professora. Els comentaris dels companys sempre son positius i destaquen punts que els hi han agradat sobre les meves pròpies reflexions. Els comentaris de la professora acostumen a destacar punts que es poden millorar i ella aporta una idea per complementar allò que ha quedat coix.