Guia per l'autoavaluació

1. ¿Qué he aprés en aquesta assignatura? 

Durant el transcurs d'aquesta assignatura he aprés a valorar el paper dels agents en l'ús de les TIC, que no és suficient amb aplicar-les, sinó que és molt important el com s'apliquen i el per què es fa. D'altra banda he aprés tot el que queda encara per traballar per transformar les TIC en TAC, i per a la modificació dels rols en els entorns d'aprenentatge a distància.

D'altra banda, he aprés diferents continguts que tenen relació amb les TIC i que em serviran per la seva aplicació en el meu futur professional.

¿En quins nous temes he aprofundit? 

He aprofundit en els diferents conceptes que hem treballat, ja que mai ens havien explicat en profunditat les diferents eines com Moodlle, el llibre digital o modalitats com l'E-learning. A més d'aprofundir en aquestes eines i els seus usos, he reflexionat sobre la necessitat d'aplicar-les de forma correcta en les aules, ja que només així s'aconseguiran els resultats esperats.

¿Quines noves preguntes m'he formulat? 

Durant el transcurs de l'assignatura, les preguntes que m'he formulat han estat: Com podem col·laborar entre tots per arribar al bon ús de les TAC en les escoles? i Com podem fer que les TAC puguin arribar a tothom? Aquesta segona pregunta no es pot respodre només des de part nostra, necessitarem el suport del sistema educatiu pertinent per tal que tots els alumnes puguin gaudir de les tecnologies per l'aprenentatge i el coneixement.

¿A quines respostes i interrogants que tenia he pogut donar resposta?

He pogut entendre com les TAC no son aplicables a totes les situacions i que n'hi han modalitats que son més adequades que unes altres segons la situació. D'altra banda, també he entés que el professorat no és l'únic que ha de possar de la seva part per tal de facilitar la construcció dels aprenentatges, sinó que els alumnes han d'adoptar un paper actiu i han de voler participar.

¿Còm crec que aquests nous coneixements repercutiran en el meu desenvolupament professional? 

Aquests coneixements adquirits m'ajudaran en el meu futur professional per tal de no cometre errors en el que es refereix a l'ús de les TIC. Ara se que tot s'ha de planificar, que l'ús de les TIC s'ha d'adaptar a la situació, a les característiques del grup i a les seves necessitats per tal d'oferir la millor atenció als alumnes i promoure que sorgeixin aprenentatges significatius. D'altra banda, també em serviran per conscienciar als altres professionals de la importància del bon ús de les TIC i el paper fonamental que tenen ells en aquest fet.

2. ¿Cóm ho he aprés?

He après a través de les classes més teòriques, la utilització d'eines, les lectures, les entrades pròpies al blog, les entrades dels companys i a través del treball en grup. Totes aquestes metodologies d'aprenentatge m'han fet adquirir conceptes i reflexionar sobre aquests.

¿En què m'han ajudat les classes? 

Les classes m'han ajudat a adquirir i entendre conceptes en relació a les TIC. D'altra banda, les classes en les que han assistit personatges que ens han donat conferències m'han ajudat a reflexionar i veure possibles aplicacions d'allò que estàvem aprenent.

¿Quin va ser el paper de les lectures? 

Les lectures m'han ajudat a aprofundir en els conceptes i reflexions iniciades a classe, ja que he pogut llegir sobre el punt de vista d'experts i comparar-ho amb el que havíem parlat a les classes.

¿Cóm hem van ajudar els treballs d'avaluació?

Els treballs d'avaluació hem van ser d'utilitat per tal de reflexionar sobre allò aprés i integrar els diferents coneixements adquirits al llarg de l'assignatura. També hem van servir per adonar-me de tot el que havia aprés.

¿Cóm hem va ajudar el treball en grup?

El treball en grup em va ajudar a posar-me en la pell d'una professional real, i considerar possibles situacions que poguessin donar un ús transformador a les TIC. Hem va ajudar a col·laborar entre companyes per arribar a un objectiu comú i a adaptar tot allò que sabíem a la situació que vàrem plantejar.

3. ¿Què he trobat a faltar en l'aprenentatge realitzat en l'assignatura? 

Pot ser hagués estat d'utilitat conèixer més eines per aplicar en el meu futur professional, però soc conscient que amb el temps que hem tingut hem arribat fins on s'ha pogut i estic satisfeta amb els continguts treballats.

¿Què és el que vaig fer molt bé?

Considero que vaig fer molt bé les entrades al blog en relació a les lectures treballades, ja que vaig realitzar-les entorn a la meva reflexió extreta de tot el que s'exposava en elles. Això hem va ajudar a sintetitzar la informació que aportaven les lectures, a assimilar conceptes i a reflexionar sobre bones pràctiques amb les TIC a les aules.

¿Què és el que vaig fer pitjor? 

Algunes entrades més aviat reproductores que incloien només els apunts de classe i no aportaven gran reflexió per part meva.

¿Què podria haver fet millor?

Podria haver fet una reflexió sobre la temàtica treballada en les entrades que es van fer de tipus reproductor, i ho podria haver relacionat amb les lectures, anant més enllà.

De la supuesta relación entre tecnología e innovación educativa

Desprès d'haver llegit el text de Bosco, A. (2008), cal destacar els següents aspectes:

Les tecnologies sempre s'han considerat innovadores per sí mateixes, però això no és del tot cert. Aquestes eines poden arribar a ser innovadores a través de l'ús que es faci d'aquestes. Des del camp de l'educació es considera que les tecnologies son innovadores quan tant docents com alumnes en fan un ús reflexiu, és a dir, es necessita que el seu ús vagi més enllà i no acabi sent un element més en el procés d'Ensenyament-Aprenentatge.

Si tenim en compte que les tecnologies aplicades a l'educació pretenen que s'arribi a un aprenentatge significatiu, s'ha de clarificar el fet que només s'aconseguirà a través de processos dinàmics adaptats a les situacions particulars d'ensenyament en que professor i alumne es trobin. Tant professor com alumne han de fer seva l'eina, adaptant el seu ús a les seves necessitats específiques i aconseguint així que s'adigui al que realment pretenen amb el seu ús.

Per tal que l'ús de les TIC resulti innovador a més d'adaptar l'ús a la situació i promoure aprenentatges dinàmics, el professor haurà de planificar-ho per no donar lloc a la improvitsació i com a conseqüència a l'error. A més, haurà de reflexionar sobre en quins casos és positiu o no l'ús de les TIC, ja que depenent de la situació i el que es vulgui treballar pot ser no és la metodologia adequada. 

D'altra banda altre aspecte a considerar, és que el docent haurà de fer explícit als alumnes l'objectiu i les habilitats tecnològiques a promoure amb l'ús de les TIC per tal de facilitar el manteniment de la motivació i el sorgiment dels aprenentatges. 

D'altra banda, resulta fonamental que per portar a terme aquestes tasques, el docent estigui suficientment preparat i posseeixi les competències necessàries, ja que d'altra manera no s'arribarà als resultats dessitjats amb l'aplicació de les TIC. 

El paper del docent és fonamental per tal de considerar innovadora una tecnologia. Per aquesta causa cal conscienciar no només al professorat que ja està impartint classes, sinó al professorat que s'està formant, per tal que els alumnes puguin gaudir de bons docents faci el temps que faci que es dediquin a la professió en qüestió.

De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal

Desprès d'haver llegit el text de Sancho, J. M. (2008) s'ha reflexionat entorn als següents aspectes fonamentals:

Primerament, veiem com l'article evidencia la dificultat existent encara avui dia per transformar les TIC en TAC. Existeixen diferents causes que fonamenten aquest fet, i si les coneixem, en un futur podrem col·laborar per conscienciar als professionals de l'educació per millorar aquesta situació i millorar els processos i la construcció d'aprenentatge a través d'aquestes eines.

Cal esser conscient que el fet d'utilitzar TIC en entorns educatius no es suficient per crear aprenentatges significatius. Hi han molts aspectes que s'han de tenir en compte per poder arribar a aquest nivell d'aprenentatge amb les TIC. A continuació es comenten els principals aspectes:

D'una banda, la majoria de docents actuals van estudiar en l'època analògica, i actualment ens trobem en una època digital. Aquest fet fa que per molts professionals de l'educació sigui dificil adaptar les metodologies tradicionals que sempre han seguit per unes altres que s'adaptin millor a la situació actual. Ja no han de transmetre informació, sinó que s'ha de treballar per tal que els alumnes aprenguin i sel's ha de proporcionar no només el "què" sinó que el "com" i el "per què" adquireixen més importància. 

Per sol·lucionar aquest aspecte que comentem resulta de gran importància que el professorat continui aprenent i desenvolupant competències que els hi ajudin a portar a terme la seva tasca amb eficiència i bons resultats.

Relacionat amb l'aspecte que s'acaba de comentar, trobem el fet que pretèndre aplicar les TIC sense adaptar les pràctiques docents i el sistema educatiu no resultarà tan innovador com es pretén que sigui. Per tant, els docents hauran d'adaptar les metodologies d'ensenyament a la situació, al grup destinatari i a les seves necessitats i característiques. 

Per tant, veiem com encara cal treballar molt per aconseguir transformar les TIC en TAC, totes les innovacions i millores tecnològiques no serviran per millorar els aprenentatges si no s'apliquen d'una manera adequada. Per això cal conscienciar al professorat per tal que promoguin metodologies actives i participatives i que crein eines adaptades a la situació i competències que es pretenen treballar.

De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la web 2.0.

Desprès d'haver llegit la lectura d'Area, M. y Pessoa, T. (2012) cal destacar les següents idees principals:

Hem passat d'estar en una societat estàtica (sólida) a una societat en canvi constant i amb nous fluxes d'informació (líquida), per tant les metodologies d'ensenyament tradicionals que s'han estat mantenint fins a les hores es troben obsoletes en l'actualitat. És necessàri que les metodologies canviin per tal d'adaptar-se a aquesta nova societat en la que ens trobem, i una bona manera seria fer-ne un bon ús de les TIC.

Amb aquesta societat canviant va sorgir la Web 2.0., un element que ha afectat a diferents aspectes de la nostra cultura i que, d'utilitzar-se bé en educació, aportaria molts beneficis als processos d'ensenyament-aprenentatge. Aquesta web 2.0. no està lligada només a un element multimèdia i permet la construcció col·lectiva dels aprenentatges a través de la participació dels usuaris en entorns virtuals interactius.

Per tal que aquesta web 2.0. i les TIC s'aprofitin de la millor manera a les aules tant presencials com virtuals, serà necessàri que amb el seu ús els alumnes desenvolupin competències com les següents: la competència instrumental, que es la que permet dominar les tecnologies; competència cognitivo-intelectual, que permet adquirir coneixements i habilitats que permeten interpretar allò que veiem; competència sociocomunicacional, que permet crear textos de naturalesa diversa; competència axiològica, que permet prendre consciència de que les tecnologies no son alienes a les formes de pensament de la nostra societat i, per últim, la competència emocional, que es refereix a les emocions i sentiments que provoca participar en entorns virtuals.

Per tal que els alumnes desenvolupin aquestes competències serà fonamental comptar amb docents que també posseeixin aquestes competències i que tinguin motivació per fer als alumnes participar a través de metodologies i eines de creació pròpia. Hauran d'adaptar les eines a utilitzar a la situació en que es trobin i sempre ho hauran de planificar, sense deixar lloc a la improvització.  

Per tant, podem dir que en aquesta nova societat líquida, trobem noves oportunitats pels processos d'aprenentatge gràcies a les TIC, però aquestes per sí mateixes no suposaran un benefici si tant alumnes com professors no treballen conjuntament per arribar al bon ús de les TIC a través de la participació, la interactivitat i la construcció col·lectiva dels aprenentatges.

Exàmen: pregunta 4

Tema 1

4)

A través d'aquestes preguntes he pogut aplicar aquells conceptes que em seran d'utilitat com a futura professional de l'educació. He aprés que encara queda molt treball per per transformar les TIC en TAC i que alumnes i professors tenen un paper de gran importància per resoldre aquest conflicte. El docent ha d'adaptar l'ús de les tecnologies a la situació volen resoldre necessitats concretes i sense deixar lloc a la improvitsació, tot promovent la participació de l'alumnat. Ha de permetre una comunicació feed-feed amb la col·laboració de l'alumnat, que ha de voler participar de forma activa en el seu procés d'aprenentatge.

D'altra banda, no només resolent a aquestes preguntes, sinó durant el transcurs de l'assignatura, he aprés que les noves tecnologies, d'arribar a esdevenir TAC, aportarien molts beneficis tant a alumnes com a professors. A alumnes perque arribarien a aprenentatges significatius de forma dinàmica, i a docents perque desenvolupar la competència digital i ser capaços de fer arribar als alumnes a nivells superiors de coneixement amb l'aplicació de les TAC els hi aportarà satisfacció.

A més, he aprés que ja no ens son d'utilitat aprenentatges tradicionals, ja que ens trobem inmersos en una societat líquida, en canvi constant, i aquesta societat exigeix estratègies i modalitats d'ensenyament-aprenentatge que s'adaptin a aquestes circumstàncies. De fet, com hem parlat en la pregunta 2 de l'exàmen, en modalitats e-learning cal que docents i alumnes avancin cap a la creació de rols més adients a aquesta educació a distància, promovent el paper protagonista de l'alumne i el paper actiu i propiciador de bons entorns d'aprenentatge per part del docent.

Com a conclusió, destacar que tots els que hem format part de l'assignatura de TAC, en un futur proper haurem de tenir en compte tots aquests conceptes treballats per tal de propiciar aquest pas de TIC a TAC. Unint forces i conscienciant a altres professionals de l'educació promourem l'aquisició de la competència digital i les bones pràctiques d'aplicació de les noves tecnologies en les aules. Així aconseguirem que el que hem aprés a l'assignatura arribi més enllà i en fem un ús transformador.

Exàmen: pregunta 3

Tema 1:

3)

L'ús que he fet del blog, ha anat passant per un procés, ja que al principi realitzava una reflexió d'aquells temes on veia més clar aportar el meu punt de vista, però no comentava les entrades dels companys, de manera que no es donava una interacció. D'altra banda, vaig realitzar entrades que contenien només els apunts de classe, sense una reflexió argumentada i el·laborada. De manera que als inicis vaig fer un ús reproductiu del blog, exèmple del qual és la següent entrada: http://tac-sheila.blogspot.com.es/2013/11/web-20.html

Seguidament, vaig anar fent reflexions sobre el que treballavem a classe, comentava als companys i realitzava propostes en parella, de manera que aquesta segona etapa vaig fer un ús interactiu del blog. Es va donar un aprenentatge entre companys, construït a través dels comentaris i les propostes realitzades a les classes, exèmple del que parlo són aquestes entrades: http://tac-sheila.blogspot.com.es/2014/01/rubrica.html

http://tac-sheila.blogspot.com.es/2014/01/la-pedagogia-de-la-interactivitat.html

M'hagués agradat fer un ús transformador del blog, però trobo que no he arribat fins aquest nivell. Per tal de fer un ús transformador hagués estat profitós realitzar un vídeo amb els materials de classe, mostrar-ho als companys i modificar-ho a través de les suggerències dels altres, i publicant-ho en el blog. Aquest procés hagués provocat un canvi en nosaltres i en lús que hagués fet del meu blog. Encara que no ho he arribat a fer amb el blog, considero que amb el treball grupal si que es va donar un ús transformador, ja que vam crear una proposta de forma grupal, la vam mostrar a la classe i la vam modificar amb les suggerències de la professora.

Exàmen: pregunta 2

Tema 1:

2)

Tenint en compte el que diuen Area i Pessoa (2012), podem dir que fins ara hem viscut en una societat sense canvis, en la qual eren adequades metodologies d'ensenyament-aprenentatge tradicionals, i transmissives. Però ara que ens trobem en en una societat en canvi constant i on han sorgit metodologies d'ensenyament com l'educació a distància a través de plataformes E-learning, resulta fonamental tenir en compte que no podem seguir amb estratègies transmissives i sense fer participar als alumnes, s'han de canviar aquestes perspectives i per fer-ho possible, també han de canviar els rols dels docents i els alumnes. 

Tot i que hi ha modalitats d'E-learning tancades i que no ofereixen flexibilitat i amb poques oportunitats de participació, aquestes no son les modalitats més favorables, i per tant quan parlem de canviar els rols, parlem de modalitats d'E-learning on es promogui la participació i l'aprenentatge col·laboratiu. 

En l'article de Bosco i Rodríguez (2008) sobre la docència virtual i l'aprenentatge autònom, veiem la importància que té la redifinició de rols d'alumnes i docents sobretot en aquestes modalitats d'educació a distància, on la distància no ha de ser un problema pel sorgiment d'aprenentatges significatius.

Primerament, des del punt de vista del rol del docent, cal tenir en compte que hi han docents que de vegades no tenen les competències per portar a terme aquestes modalitats d'aprenentatge o que no hi poden dedicar temps suficient a la tasca que suposa oferir un ensenyament més personalitzat. Per aquesta causa el primer que han de fer els docents per poder adoptar aquest rol de docent a distància, és posseïr les competències digitals necessàries i la motivació i voluntat que suposa la dedicació a aquesta tasca. La docència a distància requereix d'un paper molt actiu del docent, ja que al no tenir devant als alumnes, aquest haurà de crear activitats que promoguin la motivació i la participació dels alumnes, per exèmple amb la creació de fórums on es pugui donar una comunicació Feed-Feed, com comenten Aparici i Silva (2012) a la lectura "La pedagogia de la interactividad", i que permeten la construcció de coneixement entre alumnat i docent, on tothom participa i construeix aprenentatge. A més, haurà d'estar disponible per consultes ja siguin per mitjans síncrons o asíncrons, que permetin la resolució de dubtes; i haurà de fer un seguiment dels processos dels alumnes, per tal d'evitar que si hi han casos de no-participació i desmotivació, aquests es puguin corregir. 

Pel que fa al rol de l'alumnat, aquest ha d'estar molt motivat i ha d'assumir el compromís que suposarà aquest aprenentatge més autònom que es promou a través de l'educació E-learning. A més, el seu paper haurà de ser actiu, ja que com es comenta a la lectura de Bosco i Rodríguez (2008), l'alumne ara no serà només el que fa preguntes, sinó que a través de forums i activitats similars també serà qui respón. Això vol dir que el paper de l'estudiant en aquestes modalitats d'aprenentatge és de més responsabilitat i protagonisme.

Per tant, com a conclusió, estic d'acord amb el fet que s'han de reformular els rols en aquestes modalitats d'ensenyament-aprenentatge, tot i que també proposaria una reformulació de rols en depen quines modalitats presencials, ja que el fet de donar més responsabilitat a l'alumne serà beneficiós, ja que es farà encara més partícip del seu procés d'aprenentatge.

Exàmen: pregunta 1

TEMA 1

1) 

En aquest fragment podem veure com el fet que apliquem les TIC en l'educació sense tenir en compte altres aspectes de l'acte didáctic com el context i la cultura ens dificulta el pas de TIC a TAC. Això vol dir que per tal que l'aplicació de les TIC en l'educació sigui profitosa i ens ajudi a millorar resultats, processos i aprenentatges, s'ha de buscar la millor manera d'aplicar-les, tot tenint en compte el grup destinatari, les competències que es volen desenvolupar i el sentit de la seva aplicació. Només així, l'aplicació de les TIC promourà la millora educativa que volem aconseguir.

Tenint en compte la perspectiva d'Aparici i Silva (2012) veiem com és fonamental que l'alumne es faci partícip del seu procés d'aprenentatge per tal d'arribar a transformar la informació en coneixement. Per això el paper del docent és fonamental, ha de promoure la participació dels alumnes i fer un ús interactiu de les TIC per crear aprenentatges significatius.  Si es promouen usos de les TIC transmissius no podem passar de les TIC a les TAC, per això cal que els docents promoguin un aprenentatge interactiu amb les TIC, i anar més enllà promovent estratègies comunicatives com el Feed-Feed, a través del qual tant docents com alumnes son actors actius en el procés d'aprenentatge i es pot arribar a un coneixement construït per part dels dos agents.

D'altra banda, tenint en compte la perspectiva de Area i Pessoa (2012) hem de tenir en compte que fins ara ens hem trobat en una societat estable (sólida) on predominaven metodologies tradicionals d'aprenentatge, que s'han anat mantenint fins avui dia, amb uns docents que s'han format en l'era analògica. Avui dia, ens trobem en una fluidesa de construcció de coneixement inestable i en una societat en canvi constant, per tant les metodologies d'ensenyament han de ser adaptades a aquesta societat. 

Les TIC han suposat un canvi en els fluxos informatius amb les persones.  Per tal que l'aplicació de les TIC en les aules esdevinguin TAC es fonamental que es dóni l'alfabetització digital de l'alumnat, tenint en compte l'adquisició de competències com: la competència instrumental, que es la que permet dominar les tecnologies; competència cognitivo-intelectual, que permet adquirir coneixements i habilitats que permeten interpretar allò que veiem; competència sociocomunicacional, que permet crear textos de naturalesa diversa; competència axiològica, que permet prendre consciència de que les tecnologies no son alienes a les formes de pensament de la nostra societat i, per últim, la competència emocional, que es refereix a les emocions i sentiments que provoca participar en entorns virtuals. 

Encara cal treballar molt per tal que els docents tinguin tant les competències necessàries com la voluntat d'adaptar les metodologies d'ensenyament a aquesta societat, com deia Baumann, líquida.

Segons comenta Bosco (2008) a la revista REIRE, els mitjans educatius i les TIC s'han d'escollir en funció de situacions particulars d'ensenyament. És a dir, aplicar les TIC per si soles no promouran la construcció de coneixement, s'han de tenir en compte la situació, les característiques del grup i allò que es vol ensenyar per tal de poder arribar a uns resultats satisfactoris. S'ha de promoure un ús reflexiu de les TIC on professor i alumne estiguin compromesos en el procés d'intercanvi i donin un significat personal a allò que es treballa. S'han d'apropiar del contingut, fer-lo seu per aprofitar al màxim tot allò que les TIC ens poden aportar a l'ensenyament, per tal de poder transformar-les en TAC.
Per tal d'ajudar a que l'aplicació de les TIC acabin portant a l'aprenentatge i el coneixement, el docent té un paper de gran rellevància, ja que a més de saber quan son útils les TIC i quan no, haurà de saber quina és la millor manera d'aplicar-les, per tal de crear un canvi i que aquest satisfagui necessitats concretes. A més, el docent haurà d'evitar improvisar, ja que quan més planifiqui la millor manera d'aplicar les TIC en un context determinat, més efectiva serà la seva aplicació. 

Com a conclusió, és fonamental que les TIC es transformin en TAC per tal d'aprofitar bé tots aquells beneficis que ens aporten les noves tecnologies aplicades a l'educació. Per tant  com a futura professional de l'educació, puc dir que cal treballar per tal de conscienciar a docents i a tota la comunitat educativa de la gran importància que té aquest fet.

La pedagogia de la interactivitat

Després d'haver llegit el text de Roberto Aparici i Marco Silva, en podem extreure les següents idees:

Trobem que avui dia encara i haver incorporat les tecnologies a l'educació, l'ús que se'n fa d'aquest es transmisiu, i per tant no dóna lloc a la interacció, un típus d'aprenentatge que resultaria més efectiu, degut al fet que l'alumne se'n fa partícip del seu propi aprenentatge.

Només a partir de finals del segle XX i principis del segle XXI, segons Trapscott (2010), es van començar a incorporar metodologies que incorporen en la col·laboració entre alumne i professor, allunyant-se d'allò transmissiu. 

D'altra banda, al text també es comenta que no és suficient només una persona per tal de canviar la metodologia transmissiva a interactiva, ja que una sola persona no posseeix tots els coneixements i l'experiència necessaris per tal de realitzar aquesta innovació. Per aquesta causa resulta fonamental realitzar un treball col·laboratiu entre diferents agents, així tots aportaran diferents coneixements i experiències i arribaran a assolir un resultat més efectiu i de més qualitat. De manera que només amb la col·laboració de diferents agents s'arribarà a assolir aquesta innovació metodològica que es pretén aconseguir.

El feedback, és a dir, la retroalimentació entre professors i alumnes (emisor i receptor), és fonamental. La comunicació entre els professors i els alumnes és vital per tal que aquests últims coneguin els seus avenços en l'assignatura, i així continuar avançant en el seu procés d'aprenentatge tenint la oportunitat de sol·lucionar aquelles problemàtiques i dubtes que puguin sorgir. D'altra banda, també ha sorgit el concepte de feed-feed, més actual, que es refereix a l'acte comunicatiu que es dóna entre tots els interactuants. Es dóna un procés de construcció de la informació que va més enllà d'una comunicació entre emisor-receptor, tots tenen el mateix estatus i rang. Ara tots els participants son emisors potencials, de manera que tots poden ser partícips del seu procés d'aprenentatge.

Si considerem la web com un nou entorn comunicatiu, veiem que aquesta ofereix noves oportunitats de comunicació. Permet que les persones es comuniquin des de diferents posicions geogràfiques i que treballin de forma col·laborativa de manera tan síncrona com asíncrona. Mitjançant els ordinadors i una connexió a la web els participants poden interactuar amb altres persones i construïr informació de forma col·laborativa.  El missatge que abans era emés, s'ha convertit en un món obert a la xarxa que és modificable a través de totes les persones que hi participen en ell.

El concepte de interactivitat implica la intervenció de l'usuari, la transformació de l'espectador en actor, el diàleg individualitzat amb els serveis connectats i el fet de comunicar-se en temps real o no, amb d'altres usuaris. El concepte de interactivitat ha passat per diferents etapes, avançant en el seu assentament a la realitat.

En el que es refereix al paper del docent en la promoció de la interactivitat, cal remarcar que ell té gran part de la responsabilitat de que es doni aquesta, ja que ha de plantejar activitats i proporcionar recursos per tal que realment sigui possible aquesta interactivitat. 


Per últim, veiem com trobem diferències entre les metodologies de l'escola i la de la cultura participativa que es dóna fora d'aquesta. Veiem que mentres que l'escola continua amb unes metodologies transmissives, la cultura participativa promou la interactivitat i la construcció de l'aprenentatge de forma col·laborativa. 

Com a conclusió, cal dir que encara s'ha de investigar i lluitar per tal que aquesta interactivitat tan beneficiosa per l'aprenentatge de les persones arribi també a les escoles. Per això com a futurs professionals de l'educació cal que conscienciem als altres professionals i que treballem de forma conjunta per tal de promoure aquestes metodologies comunicatives més innovadores.

Massive on line open course

MOOC: Massive. Online. Open. Course

Els MOOC van més enllà que el que oferia la UOC, ja que mitjançant els MOOC, ens assegurem que la persona que realitza el curs s'interessa. Això ho veiem pel fet que en aquest cas no existeix una obligació, és totalment vocacional.

El problema dels MOOC, és que falten sistemes d'acreditació de competències, i que per tant, si el que busquem és això, pot ser ens és més útil anar a la UOC.

Experiència d'aprenentatge E-learning

En aquesta entrada parlarem sobre la universitat UOC, una universitat a distància. Des que va ser creada al 1995, tota la activitat academica es dóna en línia. Per tant, donada la nostra assignatura, resulta interessant que una professora vingui a explicar la seva experiència.

Va venir a fer-nos una conferència una professora de la UOC i ens va explicar com preparen un curs a distància i com treballen de manera interna per tal que aquest curs surti bé.

Ens va comentar que per fer-ho, portaben a terme la docència en línia des d'una perspectiva col·laborativa.

L'E-learning pot ser possible en funció de com ho conceptualitzes i de la situació. Per tant, per tal que el curs surti bé, ells han passat a un model molt centrat en l'alumnat.

També ens va comentar que si s'ha de platejar l'e-learning en una institució cal planificar-ho bé i sistematitzar tot alló que volen treballar en el curs.

Ells treballen amb EEES: aprenentatge per competències on el centre es l'activitat d'aprenentatge: reforça el model centrat en l'activitat. El centre de l'activitat d'aprenentatge és l'alumnat, per això és fonamental adaptar-se a les necessitats dels estudiants. L'assignatura s'adapta amb nous recursos i es modifica en funció del que ells necessiten. La qual cosa resulta molt beneficiosa per l'alumnat, i oferirà oportunitats d'aprenentatge de qualitat.

Ells tenen dues competències pròpies: 

1. Aprenentatge del treball en equip en xarxa

2. Ús dels mitjans tecnologics en entorn formatiu i professional (transferència)

La seva metodologia de treball és a partir d'un projecte digital en equip, a través de la utilització d'eines col·laboratives. De manera que tot i ser educació a distància també es treballen competències com la del treball en equip. L'avaluació és continuada, per tant és molt important el procés que es va seguint a cadascuna de les assignatures.

Pel que fa al docent, aquest ha de ser un element clau en el procés, encara i ser a distància. Es molt important el treball col·laboratiu (aportar solucions consensuades, feedback, cuidar actituds, gestió d'equip, interacció i participació). També resulta fonamental la relació amb altres organitzacions, que ajuda a arribar a un treball més ric i de qualitat.

Característiques dels docents a distància de la UOC

-  El docent porta millor a terme la seva tasca si participa en el procés de planificació.

-  Es dóna molta importància de la coordinació i la col·laboració entre docents, compartir idees.

-  S'encarrega del disseny de la guia d'aprenentatge

-  S'encarrega del disseny de l'aula i selecció d'eines i recursos.

-  Porta a terme el desenvolupament de l'accio docent en línia:

-  Gestiona i orienta el procés d'aprenentatge

-  Dinamitza i guia el procés d'aprenentatge

-  Motiva i anima les interaccions a la xarxa

- Avalua el procés d'aprenentatge i els resultats (intervenen docents, alumnes i membres del grup de treball) Existeix una COAVALUACIÓ

Com a conclusió, podem dir que avui dia, apostar per una educació a distància com la que ofereix la UOC, no et priva de cap benefici que aportin les universitats presencials. Probablement, fins i tot ofereixin més beneficis que universitats presencials, ja que has de desenvolupar la competència digital, ja que s'utilitza d'una forma molt més continuada que a les universitats presencials. Per tant, resultan una molt bona oportunitat per aquelles persones que no disposen de temps per al desplaçament, o simplement que decideixen apostar per aquesta via.

Anàlisi multimèdia

A continuació es procedirà a realitzar l'anàlisi d'una eina multimèdia amb la que vam treballar recentment, el programa Scratch.    

Guia per a l'avaluació de programes informàtico-educatius 

1)    Nom: Scratch

2)    Autor: Mitchel Resnick

Aquest programa pretén ser un entorn d'aprenentatge en el que programar, jugar i crear de manera autònoma.

Els continguts a tractar poden ser variats, ja que permet incorporar la temàtica que tu vulguis treballar, pots crear allò que vulguis del no res.

Els destinataris del programa poden ser variats, des de nens de cicle mitjà d'educació primària, fins a universitaris. És una eina que permet controlar objectes de forma divertida, per tant podem dir que es un bon mecanisme tant per aprendre a utilitzar les TIC a la vegada que et diverteixes, com per crear una història. Trobo que pot ser interesant la seva utilització a diferents nivells, tot i que quant més petits siguin els destinataris més suport necessitaran, i per tant menor serà l'autonomia. L'ús ideal seria entre cicle mitjà i alumnes de la ESO, ja que ja disposen de coneixements per poder desenvolupar-se de forma autònoma.

Es tracta d'un micromón, ja que permet dotar de moviment a objectes, crear històries i desenvolupar la teva creativitat de forma autònoma. D'altra banda, permet aprendre programació de forma senzilla i dinàmica.

A més, és una eina multimèdia, ja que incorpora imatge, text, vídeo i sons, de manera que augmenta la seva vessant motivadora, ja que les eines multimèdia son molt positives per aplicar-les en formació tant formal com no formal.

Alguns dels possibles usos educatius són els següents:

-  A una classe de llengua castellana i literatura per a crear històries de forma divertida.

- A un aula de informàtica per desenvolupar la competència digital i els seus usos.

Aquests son només exemples, ja que és un una eina que ofereix oportunitats de motivació i interacció, i per tant de ser utilitzada en entorns educatius probablement sigui aplicable a situacions molt diverses. 

El programa permet dotar a les figures de moviment, afegir diferents escenaris i aportar text, de manera que es una eina útil per crear històries. 

Alguns posibles problemes que presenta la seva utilizació, poden ser els següents:

-  Lentitud

-  Tot i que especifíca que es pot utilitzar de forma autònoma, pot resultar difícil d'utilitzar al principi.

Per tant recomanaria el seu ús sempre que hi hagués un recolzament per part d'un professor, ja que tot i que és positiu deixar autonomia als alumnes, és fonamental ser present per resoldre dubtes i acompanyar-los en el seu aprenentatge. A banda d'aquesta recomanació, cal dir que el programa Scratch em sembla una bona aposta per treballar-ho a assignatures com literatura, ja que la creació d'histories a través d'aquest programa pot resultar una experiència especialment motivadora pels alumnes.

Multimèdia educatiu

Existeixen diferents programes multimedies que pretenen donar interacció. Els programes que presentem a continuació en son un bon exémple d'oportunitat d'interacció ja que permeten donar moviment a objectes per si mateixos estàtics.

A través del programa Scratch, hem pogut dotar de moviment a diferents objectes i controlar-los segons el nostre parer. D'altra banda també hem pogut crear histories dotant a les figures de text, i així donant sentit a tot una série d'accions.

Aquesta eina resulta una bona opció per utilitzar-la en entorns formatius, ja que el fet de poder controlar objectes i crear históries pot resultar motivador. D'aquesta manera, persones de diferents edats poden estar aprenent a desenvolupar-se amb les TIC a la mateixa vegada que aprén. Tot i així recomanaria la seva utilització a partir de cicle mitjà de primària, ja que es necessita certa maduresa per aprendre a utilitzar aquest programa. 

Seria beneficiós comptar amb el suport del formador durant la utilització de la eina, sobretot en nivells educatius de primària i primer cicle de secundària ja que en nivells superiors molt probablement els alumnes hi podrien treballar de forma més autònoma. 

Edu 365: ortografíat

Seguidament hem utilitzat l'eina de l'edu 365 "Ortografíate", mitjançant la qual, hem pogut practicar la ortografia de forma divertida, gràcies a aquest aplicatiu que combina diferents medis (audio, imatge, text) i que és interactiu, ja que requereix de la participació de l'usuari. Un element molt positiu d'aquest aplicatiu és el fet que dóna feedback inmediat sobre allò que has fet bé o malament, i per tant és una bona eina per tal que els alumnes treballin de forma autònoma. Sempre és més motivador realitzar exercicis quan es fan amb aplicatius com aquests, que amb el llibre en paper, així doncs des del meu punt de vista, aquesta eina multimèdia té valor formatiu molt alt.

Als anys 70 hi havia software educatiu pero els ordinadors no eren com ara. Quan sorgeix el hardware, els software educatiu es passa a dir multimedia educatiu (Qualsevol programa aplicat a l'educació).

Ara mateix no tenim multimedia educatiu en CD-ROM sino en línia, per tant podem dir que hi ha hagut un canvi. El que ha canviat poc son els tipus de programes que podem fer servir, el que ha canviat és que ara estan més en línia. 

La Web 2.0 no només les pot fer servir una persona, sino un conjunt ampli de persones, amb interacció entre persones.

Tipus de programes:

• Exercitació (365)
• Programes tutorials, tutorials experts
• Bases de dades (informació estructurada d'una determinada manera)
• Simuladors
• Constructors o micromons (Scratch)
• Programes eina

A partir de les bases de dades els programes comencen a ser més diversos, la interacció comença a ser més oberta. Podem demanar al programa que volem, adaptar-ho al que necessitem. Podem consultar segons el nostre interés i el nostre ús.

Els simuladors son programes que intenten representar o simular una situació perillosa.

Constructor de micromons, com l'Scratch. Construïm un objecte mitjançant unes regles i uns comands a partir.

Hem de tenir en compte que cadascun dels tipus de programes té conseqüències diferents en el comportament de l'individu. Per tant segons el que volem treballar o aconseguir, considerarem un tipus o altre de programa. Hi ha uns que es poden fer servir de forma més autònoma, com el d'exercitació, i n'hi ha d'altres que necessiten el suport del professor i l'atenció de l'alumne per desenvolupar-se bé amb l'eina.

Anàlisi: Interacció cognitiva

¿Cóm representa l'aprenentatge?

• Reconeixement (ensenyament instructiu)
• Recuerdo (ensenyament instructiu)
• Comprensió (ensenyament per la comprensió)
• Reconstrucció global (ensenyament perl descobriment)
• Interpretació reconstructiva (ensenyament per la construcció) (Kemmis, 1987)

¿Cóm representa el coneixement?

• Fets factuals
• Representacions a construir

Altres criteris d'anàlisi

• Caràcter multimedia
• Què aporta la imatge a l'aprenentatge
• Navegació
• Funcionament técnic
• Disseny

Aspectes positius tutorial i exercitació:

• Facilitat d'us
• Resposta immediata
• Sustitució educador tasques rutinaries
• Útils per aprenentatges que requereixen automatització de respostes
• Respecte per diferències audiovisuals
• Més útil amb alumnat amb necessitats especials

Aspectes negatius tutorial i exercitació:

• Col·loca a l'alumnat en un lloc pasiu
• Posa a l'ordinador com garantia de la veritat del coneixement
• Sense interacció personalitzada
• No facilita la interacció entre l'alumnat
• No fomenta l'anàlisi de respostes errónies

Constructor:

"Conjunt d'elements que tenen un comportament propi i que permeten al subjecte establir relacions existents entre les seves experiències i els coneixements adquirits anteriorment" (Gros, 1987)

• Promoure el pensament riguros, la expressió precisa i la exercitació en l'explicitació de supósits
• Facilitar la comprensió de conceptes generals com variable, funció, transformació
• Desenvolupar l'art de l'heurística
• Augmentar l'autoconciència respecte dels procediments que utilitzem per resoldre problemes
• Reconèixer